Accessibilitat web per a empreses: què exigeix la llei, què hi té a veure Google i un cas real

Sense embuts

• Per a una part de les empreses ja és llei. Des del 28 de juny de 2025 la Llei 11/2023 exigeix accessibilitat, entre d'altres, al comerç electrònic adreçat a consumidors. Les microempreses que presten serveis n'estan exemptes.
• No et fa pujar a Google per si sola. Google no la compta com a factor de posicionament. Però comparteix la meitat de la feina amb el SEO: estructura, textos alternatius, enllaços amb nom, velocitat i mòbil.
• Es pot mesurar, i convé fer-ho. La web de Letamendi Motor té 100 d'accessibilitat a Lighthouse en mòbil i escriptori, i 0 errors al validador del W3C a les seves 6 pàgines.

Què és i a qui afecta

Accessibilitat web vol dir que qualsevol persona pugui llegir, entendre i fer servir la teva web, tingui la capacitat que tingui i la faci servir amb el que la faci servir: ratolí, dit, teclat, veu o un lector de pantalla que li llegeix el contingut en veu alta.

No és un nínxol. Segons la darrera enquesta de discapacitat de l'INE, el 2020 hi havia a Espanya 4,38 milions de persones que declaraven alguna discapacitat o limitació: gairebé 95 de cada mil habitants. El 75,4 % tenia 55 anys o més. I de les persones amb discapacitat de sis anys en endavant, el 39,4 % tenia dificultats per fer servir les tecnologies de la informació. Quatre de cada deu tenen problemes amb la tecnologia, que és justament el canal pel qual cada vegada més empreses atenen, venen i donen cita.

I beneficia molta més gent que qui té una discapacitat reconeguda. Un bon contrast és el que permet llegir el mòbil al sol. Un botó gran és el que s'encerta amb el polze mentre s'aguanta una altra cosa. Un formulari que explica què ha fallat és el que evita que el teu client de 70 anys es rendeixi a la tercera. L'accessibilitat, ben feta, no es nota: simplement la web funciona.

El que diu la llei (i a qui no obliga)

La norma europea és la Directiva (UE) 2019/882, coneguda com a Acta Europea d'Accessibilitat. El seu article 31 obliga els països a aplicar-la a partir del 28 de juny de 2025. A Espanya es va incorporar amb la Llei 11/2023, de 8 de maig, el títol I de la qual (el d'accessibilitat) va entrar en vigor aquella mateixa data.

A quins serveis s'aplica

No a totes les webs. L'article 2 dona una llista tancada de serveis prestats a consumidors (particulars, no empreses):

• Comerç electrònic: serveis a distància, per web o app, per celebrar un contracte amb un consumidor.
• Serveis bancaris per a consumidors.
• Comunicacions electròniques (telefonia, internet) i serveis d'accés a continguts audiovisuals.
• Webs, apps i bitllets electrònics del transport de viatgers en avió, autobús, tren i vaixell.
• Webs i apps d'agències de viatges i operadors turístics, i de subministrament de llum, aigua i gas.
• Llibres electrònics i xarxes socials.

La que toca més pimes és la primera. La llei defineix el comerç electrònic com els serveis prestats a distància, per web o app, «al objeto de celebrar un contrato con el consumidor» (annex VII). Si vens, reserves o cobres en línia a particulars, hi ets dins. Una web que informa i recull contactes, i on la venda es tanca a la botiga, en principi no encaixa en aquesta definició. Si el teu cas no és clar, que ho miri el teu assessor: això és un resum, no consell legal.

Qui n'està exempt i quins terminis hi ha

• Les microempreses que presten serveis. Ho diu l'article 3.3. La llei considera microempresa la que ocupa menys de 10 persones i el volum de negoci anual o el balanç anual de la qual no supera els 2 milions d'euros.
• La càrrega desproporcionada. Una empresa en pot quedar exceptuada si complir li suposa un cost desproporcionat o canviar la naturalesa del servei, però ho ha de justificar i fer-lo igualment tan accessible com sigui possible (article 16).
• Contractes anteriors. Els contractes de serveis signats abans del 28 de juny de 2025 poden continuar sense canvis fins que vencin, amb un màxim de cinc anys des d'aquella data (disposició transitòria única).
• Contingut que no és teu o que és arxiu. En queden fora, entre d'altres, els continguts de tercers que no controles, els vídeos i documents publicats abans d'aquella data i les seccions d'arxiu que ja no s'actualitzen (article 2.4).

Et fa pujar a Google? La resposta honesta

No per si sola. Google ho diu força clar a la seva documentació sobre experiència de pàgina: els seus sistemes de classificació fan servir les Core Web Vitals (velocitat de càrrega, resposta i estabilitat), i més enllà d'aquestes, la resta de l'experiència de pàgina «no ajuda directament» a posicionar més amunt. L'accessibilitat no hi figura com a factor. Si algú et ven una auditoria d'accessibilitat prometent-te pujar posicions, està venent de més.

Dit això, la meitat de la feina és la mateixa. Moltes de les coses que fan accessible una web són les que ajuden que Google, i els assistents d'IA que llegeixen la web per respondre, entenguin què hi ha:

I hi ha un efecte que no té a veure amb els cercadors, sinó amb vendre: un formulari que explica l'error s'acaba d'omplir; un que diu «camp no vàlid» i res més, s'abandona. No tenim cap xifra universal per donar-te, i desconfia de qui te la doni. Però cada contacte que es perd en un formulari és un client que ja havia decidit escriure't.

Cas real: la web de Letamendi Motor

Letamendi Motor és concessionari oficial CUPRA a Barcelona, amb exposició a Balmes i taller oficial, tots dos a l'Eixample. Els vam fer la web nova i la vam publicar l'octubre de 2026. Pel que hem vist més amunt, una web així (informa i recull peticions de prova i de cita) en principi no estaria obligada per la llei. La vam fer accessible igualment, perquè és el que fa que funcioni per a tots els seus clients.

El que vam mesurar el 19 d'octubre de 2026

Sobre la web publicada, no sobre una còpia de proves. Lighthouse és l'eina de Google que audita una pàgina; el validador del W3C comprova que l'HTML està ben escrit.

I al validador del W3C, 0 errors a les 6 pàgines.

El 89 de rendiment en mòbil no és un 100, i no el maquillarem. Lighthouse simula un mòbil modest amb una connexió lenta, i en aquestes condicions el principal de la portada triga 2,9 s a pintar-se, una mica per sobre dels 2,5 s que Google considera bons. En escriptori són 0,7 s. I en les dues versions la pàgina no fa ni un salt mentre carrega (CLS 0).

El que vam corregir per arribar-hi

1. 1

   Cap text per sota de 12 px

   Les etiquetes petites en majúscules i amb lletres espaiades queden molt bé en un disseny de concessionari i es llegeixen fatal en un mòbil. Les vam pujar a 12 px com a mínim.

2. 2

   Enllaços que es poden tocar amb el dit

   Cada enllaç o botó solt fa almenys 24 px d'alt, que és el que demana el criteri 2.5.8 de les WCAG 2.2. Els enllaços dins d'una frase en queden exempts.

3. 3

   Grisos que es llegeixen

   Diversos textos grisos sobre fons fosc donaven un contrast de 3,9:1. El nivell AA demana 4,5:1 per al text normal; els vam pujar per sobre.

4. 4

   Pestanyes que funcionen amb el teclat

   El selector de models són pestanyes. Ara s'anuncien com a pestanyes a un lector de pantalla (rols ARIA correctes) i es fan servir amb les fletxes, Inici i Fi, com qualsevol pestanya del sistema.

5. 5

   El logo es diu igual que el que posa

   El nom que sentia un lector de pantalla al logo no coincidia amb el seu text visible. Qui fa servir control per veu diu el que veu, així que han de ser iguals (criteri 2.5.3).

6. 6

   HTML vàlid

   Un bloc d'estils col·locat on no tocava invalidava l'HTML. El vam moure al full d'estils i el validador del W3C va passar a 0 errors a les 6 pàgines.

El formulari: errors que diuen què cal corregir

El formulari de prova de conducció valida el telèfon i el correu amb les mateixes regles al navegador i al servidor, així que el que el navegador accepta, el servidor també. I quan alguna cosa no quadra, el missatge no diu «format no vàlid», sinó una cosa que es pot seguir:

«Escribe un teléfono válido, por ejemplo 600 123 456».

Les imatges: a la mida de cada pantalla

Cada foto se serveix en formats moderns (AVIF o WebP, segons el que admeti el navegador) i a la mida de la pantalla que la mostrarà, no a la de l'original. La foto principal passa de 400 KB a 16 KB en un mòbil. Menys dades, carrega abans, i qui té mala cobertura no es queda mirant un forat.

Una advertència per no enganyar-nos: un 100 a Lighthouse no és un certificat. El mateix W3C avisa que les eines no ho poden comprovar tot i cal criteri humà. Que unes pestanyes es puguin fer servir amb el teclat o que un missatge d'error s'entengui no ho mesura cap puntuació: s'ha de provar.

El que pots demanar a qui et faci la web

No cal saber programar per comprovar gairebé res d'això. Són set coses, i les quatre últimes les pots provar tu mateix en cinc minuts:

1. 1

   Un informe de Lighthouse, en mòbil i en escriptori

   El pots treure tu mateix a PageSpeed Insights enganxant l'adreça de la teva web. Demana 100 d'accessibilitat i fixa't en el mòbil, que és el que sol suspendre.

   Obrir PageSpeed Insights
2. 2

   0 errors al validador del W3C

   És gratuït i oficial. Un HTML amb errors no és necessàriament inaccessible, però és un senyal de quanta cura hi ha al darrere.

   Obrir el validador del W3C
3. 3

   Contrast d'almenys 4,5:1 al text

   Pregunta en concret pels grisos clars i pels textos sobre fotos. Si el text és gran, el mínim baixa a 3:1.

4. 4

   Recórrer la web només amb el teclat

   Prem el tabulador des de dalt. Has de veure sempre on ets i poder arribar a tot: el menú, els botons i el formulari.

5. 5

   Text alternatiu a les imatges que diuen alguna cosa

   Les fotos de producte, els gràfics i els logos de clients, sí. Les decoratives es marquen com a tals perquè no molestin.

6. 6

   Ampliar al 200 %

   Amb el zoom del navegador al 200 %, el text s'ha de continuar llegint sense que res se superposi ni es talli.

7. 7

   Un formulari que explica els errors

   Omple'l malament a propòsit: un telèfon amb lletres, un correu sense arrova. T'ha de dir què has de corregir, en el teu idioma, sense perdre el que ja havies escrit.